COL.LOCACIÓ I FIXACIÓ DE LES VIDRIERES DE L’ESGLÉSIA
Història
En setembre del 1990, el Pare Jaap Reuten em truca perquè l’Associació Notre-Dame des Neiges volia posar vidrieres en l’església. Després d’una cita a l’església amb el mestre Arcabas, Françoise Montfollet i els responsables de l’associació, m’informo sobre la concepció de les vidrieres.
De seguida vaig comprendre que es tractava de quelcom de particular i que hauria jo de posar tots els meus coneixements i la meva experiència per reeixir la posta en valor d’una obra excepcional, sabent que se em deixava tota llibertat en la tècnica de la col.locació.
Una nova tècnica
La concepció moderna d’aquestes vidrieres és particular : es tracta de dos vidres fullats de 4 milímetres pegats per que siguin rígids. El motiu que forma el dibuix de múltiples vidres multicolors és ajustat al milímetre i després encolat en el interior, el que representa dues vegades quatre milímetres de dibuix, o sigui en total onze milímetres.
Els suports existents
Els marcs són en el origen de acer U en cort de fred de 50 x 50 x 50 x 3 milímetres ; estan tots en trapezi i ningú té la mateixa dimensió. La longitut de les vidrieres és de 5,70 metres a 5,20 metres per els més petits. L’altura varia segons la arquitectura de l’església de 0,30 metres a 2,05 metres ; ningú dels dotze taulers té la mateixa dimensió ni la mateixa inclinació. La superfície de les 12 vidrieres varia de 3,503 m2 a 10,700 m2.
En la construcció, aquests marcs rebien vidries esmerilats per amagar els orificis i donar llum a l’interior de l’església.
El principi de la col.locació
Després del desmontatge dels vidres existents, vaig imaginar que es necessitava un suport « suau » ; una bagueta de pi fou ajustat en el fons de la ranura de la part inferior. Una banda autoencolanta de goma de caucho de 10 milímetres de espessor fou després encolada sobre tota la longitut del tauler perquè el conjunt de la vidriera descansés sobre un suport « confortable ».
D’acord amb l’artista i els mestres vitrallers, vaig posar les barres verticals o obliqües en funció del motiu i de la longitut de cada tauler integrant-les al conjunt del motiu de la vidriera, però sense mai passar d’un metre. Aquestes barres verticals, foradades i perforades M6 sobre tota l’altura són d’acer de 60 x 4 milímetres i estan soldades sobre l’ala exterior del tauler en U. Tenen vàries funcions, per una part subjectar els taulers de la vidriera i per altra part mantenir les proteccions exteriors utilitzant els cargols de fixació. La longitut de les barres (60 milímetres) permet tenir 20 milímetres de cada costat i 20 milímetres pel pas dels cargols i l’instal.lació dels tirants de coure de 19 milímetres. Cal precisar que ningú de los taulers està en contacte directe amb el suport d’acer.
Sobre les barres verticals de suport i sobre les barres de fixació, una banda de goma de caucho de 20 x 10 està encolada ; sobre la part alta, els taulers poden lliscar per la profunditat del ferro U. Vaig escollir aquesta opció per dues raons, en primer lloc per la dilatació del vidre encara que es dèbil però sobre tot pel moviment real del conjunt de l’estructura de fusta del sostre on es poden notar variacions d’altura i flexions importants (segons les caigudes de neu, importants en hivern, que motiven l’interès de cert « joc » en la part superior).
Abans de la col.locació, totes les parts metàl.liques són raspallades i pintades en pintura antirovell i laca negra brillant (el suport de color de les vidrieres és generalment negre).
Els taulers de les vidrieres, el nombre del qual varia segons la longitut de la vidriera, són montats i reunits. Són després fixats per barres de mateixa secció per cargols de 6 x 60 milímetres de manera a reunir com en un entrepà els taulers en respetant la continuitat del motiu.Aquests cargols serveixen també per a fixar taulers exteriors de protecció fixats en marcs de ferro U amb cort de fred de 20 x 10 x 20 milímetres per a permetre lliscar abans de la fixació d’aquests marcs una protecció en macreló de 4 milímetres, estant fixat el conjunt per femelles de cap bòrnies. Aquests marcs metàl.lics són tratats i pintats abans de la col.locació. Cal subratllar que el grau d’opacitat dels taulers de protecció exteriors fou escollit d’acord amb l’artista.
L’emllumenat exterior prové de focs halògens que han estat instalats amb l’artista en funció de la posa en valor d’uns detalls de les vidrieres.
Les primeres vidrieres fouren col.locades de manera diferent, el que no posava en valor el conjunt de la vidriera. Vaig proposar després una altra tècnica més precisa que va trobar un acord unànim del mestre Arcabas, l’artista, i dels vitrallers Françoise Monfollet i Christophe Berthier. Aquesta tècnica consistia en prendre exactament les mesures i calcular per trigonometria les dimensions exactes dels vidres per recortar tenent en compte la mobilitat dels vidres i la posició de les barres. Després jo colmava els buits dels marcs amb bandes de goma de gaucho ligerament siliconades de manera a donar un bon aspecte final, per posar en valor aquestes obres excepcionals.
Vaig tenir l’inmensa felicitat de treballar durant vuit anys amb professionals d’excepció ; vaig tenir consciència de ser l’últim eslabó i no tenia dret l’error. Fou, durant els meus 42 anys d’artesania, el treball més interessant de la meva carrera i el vaig fer amb molt de passió.
Léon SERT
Mestre Artesà Manyà Forjador